A Postals d’Huialfàs, Pere Perelló entrevista a Maria Antònia Cladera, la dona que estima els molins.
Na Maria Antònia va créixer entre sa Pobla i Inca. Pertany a la nissaga dels Cocou o de Can Maneguí. De joveneta acompanyava el seu padrí jove a Pollentia (Alcúdia), d’aquí les seves curolles per desenterrar el passat, conservar-lo i restaurar-lo. Ha viscut els darrers anys envoltada de monedes, fòssils, pedres, ceràmica i, més recentment, de molins.
Graduada en Conservació i Restauració de Béns Culturals per la UB. Ha fet voluntariat a Son Real, Ullastret, Empúries, Torre d’en Galmés, s’Hospitalet i Son Fornés, entre d’altres. Va formar part de l’equip que va treballar en la catalogació i conservació del material de sa Vileta (sa Pobla). Ha format part d’Iniciativa Cultural Poblera. Ha treballat al qnat d’Inca, al Museu de Manacor i a Pollentia.
Més recentment ha fet dos màsters: el normatiu per poder dedicar-se a l’ensenyament i l’altre a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) sobre diagnòstic de l’estat de conservació del patrimoni històric. El treball final triat per na Maria Antònia ha estat “Apunts per la posada en valor dels molins de vent d’extracció d’aigua al municipi de sa Pobla”. Per poder fer aquest treball ha après a escoltar el vent i sentir com a pròpies les venes del món que duen l’aigua dolça que filtren muntanyes i serralades.
